Un problema central

Les lesions de Puyol i Piqué en poc menys d'una setmana han deixat al descobert que el Barça de Tito té un problema central i sobretot, de centrals. Sense els dos teòrics titulars a ocupar l'eix de la defensa aquesta temporada i amb el clàssic del Camp Nou a tocar, els blaugrana va demostrar ahir contra l'Spartak de Moscou totes les carències defensives d'un equip mal planificat en una zona cabdal del joc si es vol lliutar per tots els títols.

La parella improvisada de centrals formada a corre-cuita per l'aclamat Mascherano i Alex Song, que va entrar en detriment de Marc Bartra, va ser ahir un autèntic desastre. Amb dos futbolistes fora de la seva ubicació natural, el Barça va mostrar una fragilitat defensiva indigne d'un conjunt que aspira a guanyar la Champions. Ni Masche ni Song van demostrar tenir la qualitat necessària per actuar en una posició tan important i de tanta responsabilitat. A l'argentí, sempre impetuós i lluitador sobre la gespa, això és un fet innegable, se li van veure totes les costures quan no té al costat un futbolista que li faci les cobertures. I encara pitjor van ser les prestacions del camerunès, un bon migcentre defensiu però un forat negre que va patir de valent davant Emenike, un autentic desconegut que es va convetir en un malson per als dos centrals del Barça. Com a mínim, sintomàtic.

Si contra un rival teòricament assequible com és l'Spartak els blaugrana van mostrar ahir totes les seves vergonyes defensives, què pot passar quan el Reial Madrid visiti el Camp Nou el pròxim 7 d'octubre amb davanters de la qualitat de CR7, Benzema, Higuaín i companyia? Si Piqué no es recupera a temps, el naufragi contra els blancs pot ser de dimensions faraòniques.

Per molt que Tito Vilanova ja va dir després del partit contra els russos que la solució està en els jugadors de casa, el tècnic blaugrana va preferir apostar per Song abans que per un central pur com Marc Bartra. Segurament el jove defensa encara estigui una mica verd per jugar amb assiduitat al primer equip però vist el panorama, seria l'hora de donar-li minuts tenint en compte que un altre futbolista que podria ocupar aquest buit, Andreu Fontàs, no compta per res.

Sense Puyol, Piqué, Muniesa (amb fitxa del primer equip i lesionat de gravetat) i Fontàs relegat a l'ostracisme, el dèficit de centrals que té ara mateix el Barça és alarmant. Només Bartra sembla la solució immediata d'un problema que ja ve de lluny. Amb el gurú Guardiola a la banqueta ja es van fitxar Chigrinski, Martín Cáceres i Henrique, tres centrals que van fracassar estrepitosament i que van suposar una escandalosa despesa de més de 45 milions d'euros. Tots aquests diners tirats directament a les escombraries es podrien haver invertit en fitxar un central de garanties com Thiago Silva, per posar un exemple. Si a aquesta lamentable planificació esportiva se li afegeixen les inversions fallides en Keirrison,  Cesc, Alexis o el repudiat Ibrahimovic, que entre els quatre sumen més de 150 milions d'euros, el Barça podria tenir una defensa d'escàndol. L'obsessió de fitxar juagdors polivalents que puguin actuar de migcentre i de central com els casos de Mascherano i Song, o reciclar Busquets han demostrat a la llarga que només serveix per tapar temporalment la ferida però no per aturar l'hemorràgia.

Amb la temporada acabada de començar, a Tito Vilanova li ha sorgit un problema de dimensions desconegudes. Està clar que Puyol necessita de forma urgent un recanvi i que Dani Alves comença a mostrar signes d'un jugador amb el cap més a fora que a dins del vestidor, un futbolista que amb Guardiola tenia els dies comptats però que Tito li ha volgut donar una última oportunitat. Si el brasiler no espavila ràpid, Martín Montoya apreta amb força per treure-li el lloc a l'onze titular.

Segurament ja no és el moment per lamentar-se i toca tirar endavant amb els recursos actuals però el Futbol Club Messi (8 gols en 4 partits) necessita reforçar el més aviat posible la defensa si no vol tirar per la borda un curs que ha iniciat amb bons resultats però amb un joc que deixa encara moltes incògnites de cara al futur més immediat.