Alexis, l'últim fiasco del mite

Des del seu privilegiat apartament de Manhattan, Pep Guardiola gaudeix amb la seva familia d'un any sabàtic. Una decisió del tot respectable que la majoria de mortals mai podriem ni arribar a somiar. Des de Nova York, la capital del món i allunyat del focus mediàtic, Guardiola veu des de la distància com el Barça del seu amic Tito Vilanova camina amb pas ferm a la Lliga. Segurament el seu joc encara no enamora i ara mateix està a anys llum de la excel·lència del seu antecessor en el càrrec. De moment, més punts que futbol per un Barça encara amb moltes coses per millorar.

A banda de l'escassetat de centrals, un mal endèmic que s'arrossega des de fa temps, i de la Messidependència golejadora, em preocupa, i molt, el pobre rendiment d'un futbolista fitxat a preu de crac i que fins ara no ha demostrat res de res amb la samarreta blaugrana. Podria tractar-se de Cesc Fàbregas, aquell noi d'Arenys que de ben jove va preferir trair el Barça per fer carrera a l'Arsenal i tornar al cap d'uns anys gairebé suplicant la seva repatriació al Camp Nou. Però no és el cas. El jugador en qüestió és el xile Alexis Sánchez, que si el temps no ho impedeix va camí de convertir-se en l'últim fiasco del mite de Santpedor, a l'alçada de Chigrinski, Hleb i Ibrahimovic, per citar només tres exemples. Cada cop està més clar que el bo d'en Pep, per això dels fitxatges, no ha tingut gaire bon ull que diguèssim.

Després d'una primera temporada de teòrica adaptació a l'equip i a la ciutat, aquest havia de ser l'any d'Alexis. La morterada que el Barça va pagar per ell a l'Udinese l'estiu passat, 26 milions d'euros més 13 en variables, un preu d'estrella mundial, exigia un rendiment a l'alçada de les circumstàncies. Fitxat amb el cartell  de millor jugador del Calcio, Alexis havia d'aportar un perfil diferent a la resta de davanters de la plantilla. Futbolista ràpid i vertical, l'anomenat Niño Maravilla, com el coneixen al seu Xile natal, estava destinat a ser un complement ideal de Leo Messi i David Villa, amb qui havia de formar un trident de luxe. Però quan acaba de començar el segon curs com a blaugrana, el de Tocopilla continua sense demostrar totes les virtuts que el van portar al Barça.

Serà la maledicció que persegueix als jugadors que porten el 9 a la samarreta des de la marxa d'Eto'o, serà que el futbolista no és tan bo com ens havien venut, serà que la pressió que exigeix un club d'aquestes dimensions l'està superant, Alexis Sánchez no és ni de lluny un futbolista que ara mateix marqui les diferències al Barça. Tot el contrari, el xilè s'està convertint en un jugador més que prescindible i que amb la recuperació de Pedro i la irrupció de Tello sembla destinat a la banqueta. Tot i que les lesions no l'han ajudat a adquirir la continuïtat necessària, l'inici de curs del "tocopillano" està sent un fiasco. De moment encara no s'ha estrenat com a golejador en partit oficial, amb la pilota als peus no és gaire hàbil, té moltes dificulats per desbordar en l'un contra un i se'l veu accelerat en totes les seves accions sobre la gespa. I a sobre s'ha convertit en un jugador antipàtic pels rivals amb la seva mania d'anar per terra i deixant-se caure simulant faltes innexistents. En definitiva, una nulitat futbolística que no sap ben bé a què juga i que no ha demostrat ser millor que jugadors de la casa com  Bojan, Cuenca, Tello o Deulofeu, cridat a ser un dels referents del primer equip en un futur si baixa una mica els fums.

Si a tot això li afegim el seu caràcter reservat i tímid i la seva falta de comunicació amb els seus companys, alguns han confessat públicament que no l'entenen quan parla, el seu encaix al Barça sembla cada cop més difícil. Ningú pot negar que Alexis es deixa la pell en cada partit, que corre com el que més i que ho intenta de totes les maneres però amb això no n'hi ha prou per triomfar al Camp Nou. Encara té temps per capgirar la situació i demostrar que és un jugador útil de futur però la paciència s'acaba. Oi que si, Pep?